1 1 m. o f. [BI] [MD] Substància, líquida o semilíquida, normal o patològica, del cos d'un animal o d'una planta. 1 2 [BI] [MD] humor aquós Líquid viscós contingut a la cambra anterior de l'ull dels cefalòpodes i dels vertebrats, entre la còrnia i el cristal·lí. 1 3 [BI] [MD] [ZOA] humor vitri Líquid gelatinós contingut a la cambra posterior de l'ull dels cefalòpodes i dels vertebrats, entre el cristal·lí i la retina. 1 4 [MD] humors freds Escròfules. 2 m. o f. [MD] Substància que se suposava que, amb tres més, entrava en la constitució del cos i determinava, segons les proporcions en què es combinaven entre elles, la salut i el temperament d'una persona. Els quatre humors del cos humà: sang, flegma, bilis groga, bilis negra. 3 1 m. o f. [PS] [LC] Temperament, caràcter. És d'humor alegre. 3 2 m. o f. [PS] [LC] Disposició de l'ànim, habitual o passatgera, que es manifesta més o menys a l'exterior. Estar de bon humor, de mal humor. No estic d'humor per a fer res. 3 3 m. o f. [LC] Bon humor. 4 m. o f. [LC] Facultat de descobrir i expressar elements còmics o absurdament incongruents en idees, situacions, esdeveniments, actes.
